Lavurs
Droghistas lavuran en drogarias. Lur sortiment cumpiglia ina gronda diversitad da products ord ils champs tematics da la sanadad, da la bellezza e da la tgira d’objects.
Grazia a lur savida davart il corp uman e davart in grond dumber da products cusseglian droghists da maniera extendida, cumpletta ed individuala. En il discurs da cussegliaziun explitgan els ils effects da medischina natirala e medicaments ed infurmeschan davart lur applicaziun. Els enconuschan ils products per la tgira da la fatscha, dal corp e per la tgira d’uffantins, dattan tips davart il nutriment e recumondan products da nettegiar u products cunter vermaniglia. Per il contact cun clients differents, la lavur cun ina gronda varietad da products ed il manaschi ch’è savens bain frequentà ston els esser fitg autonoms e savair gidar a reflectar activamain.
L’administraziun da rauba influenzescha la cuntentientscha da la clientella e la rentabilitad da la drogaria ed è perquai ina part impurtanta da la lavur da droghistas. Ellas controlleschan ils effectivs da martganzia ed empostan ils products mancants tar las firmas da furniziun. Suenter l’entrada da rauba controlleschan ellas la furniziun, l’etichetteschan cun in code da stritgs e cun il pretsch e la magasineschan adequatamain. Quai è cunzunt impurtant tar ervas ed artitgels inflammabels.
Droghistas s’occupeschan dal sectur da sortiments, per il qual ellas èn responsablas e fan propostas a lur superiurs davart l’extensiun da quest sectur. Ellas preschentan la rauba en las localitads da vendita ed en las vitrinas da maniera attractiva e survesaivla. Ellas dovran lur savida davart l’economia da manaschi di per di da maniera sistematica, per exempel durant ch’ellas dovran il sistem da cassa, durant la facturaziun e durant ils pajaments.
En il labor produceschan droghistas spezialitads da chasa sco per exempel itgs, tincturas u maschaidas da té. Durant il contact cun substanzas privlusas e toxicas resguardan ellas las prescripziuns tenor la lescha e las mesiras davart la prevenziun d’accidents. Ellas lavuran fitg conscienziusamain e contribueschan activamain a la protecziun da l’ambient e da la sanadad.
Scolaziun
Basa legala
Ordinaziun federala 20-9-2010, versiun dal 1-07-2020
Durada
4 onns
Furmaziun en la pratica
En ina drogaria
Furmaziun en scola
A las scolas professiunalas a Basilea, Berna, Cuira, Losanna, Lucerna, Neuschatel, Son Gagl, Soloturn e Turitg. Dis d’instrucziun per emna: 1. onn d’emprendissadi 2, 2. onn d’emprendissadi 1 - 2, 3. e 4. onn d’emprendissadi 1
Roms professiunals
- cussegliaziun: farmacologia / patofisiologia, fitoterapia/ farmacognosia, nutriment/ medischina empirica / salutogenesa, biologia umana, chemia/ecologia/ tgira d’objects, tgira da bellezza/ igiena/ products medicinals, secunda lingua naziunala
- administraziun da rauba
- organisaziun da l’interpresa
- identitad professiunala e conturn
Curs ordaifer il manaschi
Instrucziun speziala da branscha
Maturitad professiunala
Tar fitg bunas prestaziuns da scola po vegnir frequentada la scola da maturitad professiunala durant la furmaziun da basa.
Diplom
Attestat federal da qualificaziun "droghist / droghista AFQ"
Premissas
Furmaziun preliminara
- scola populara terminada cun pretensiuns mesaunas u autas
Pretensiuns
- furmaziun preliminara da scola en biologia e chemia
- bunas cumpetenzas dal tudestg a bucca ed en scrit
- enconuschientschas da linguas estras èn d’avantatg
- plaschair vi dal contact e vi da la communicaziun cun umans
- interess vi da la cussegliaziun e vi da la vendita
- senn da responsabladad
- sensori per dumondas da la clientella
- ferma fidadadad ed autonomia
- dun receptiv
- buna parita
- bunas manieras
- senn per urden e per la nettezza
- pazienza e discreziun
- abilitad da supportar squitsch
- buna memoria
- bun sensori per odurs e gusts
- buna sanadad
Furmaziun supplementara
Curs
purschidas dal Schweizerischer Drogistenverband en roms spezials sco l’allopatia, la fitoterapia, l’omeopatia, il nutriment, il marketing, campagnas naziunalas euv.
Spezialisaziun
tractaments curativs, refurma e dieta, cosmetica, labor, tecnica euv.
Diploms da branscha e d’associaziun
cussegliader spezialisà / cussegliadra spezialisada per naturopatia, terapeut / terapeuta da nutriment e da micro-elements, cussegliader / cussegliadra farmaceutica shqa euv.
Examen professiunal (EP)
cun certificat professiunal federal: spezialist / spezialista da commerzi en detagl, spezialist / spezialista da marketing, assistent / assistenta da manaschi en farmazia, spezialist / spezialista da vendita euv.
Examen professiunal superiur (EPS)
manager da commerzi en detagl diplomà / managera da commerzi en detagl diplomada, directur da marketing diplomà / directura da marketing diplomada, manader da la vendita diplomà / manadra da la vendita diplomada euv.
Scola spezialisada superiura (SSS)
droghist diplomà / droghista diplomada SSS, igienicher da dents diplomà / igienicra da dents diplomada SSS, spezialist diplomà / spezialista diplomada per la radiologia medicinal-tecnica SSS, econom da manaschi diplomà / economa da manaschi diplomada SSS euv.
Scola auta spezialisada (SAS)
Bachelor of Science (SAS) en economia da manaschi, en biotecnologia, en nutriment e dietetica, en tecnologia da victualias euv.
Cundiziuns da lavur
Sco spezialistas consultativas han droghists e droghistas AFQ bunas perspectivas sin il martgà da lavur. La prontadad d’emprender permanenta è necessaria per pudair s’adattar als basegns dal martgà da lavur.
Ulteriuras pussaivladads d’engaschament chattan ellas era en l’industria farmaceutica ed en il commerzi farmaceutic.
Ulteriuras infurmaziuns
Schweiz. Drogistenverband
Nidaugasse 15
Postfach 3516
2502 Biel
Tel: 032 328 50 30
URL: www.drogistenverband.ch
Höhere Fachschule für Drogisten und Drogistinnen
Kompetenzzentrum für drogistische Aus- und Weiterbildung
Rue de l'Evole 41
2000 Neuchâtel
Tel: 032 717 46 00
URL: www.esd.ch
Revistas professiunalas:
"d-Inside"
"d-mail"
"Drogistenstern" (revista da clients)